Vés al contingut

Eusko gudariak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalEusko gudariak

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
CompositorJose Maria Garate Modifica el valor a Wikidata
Llenguabasc Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1932 Modifica el valor a Wikidata

«Eusko Gudariak» és una cançó basca escrita el 1932 per José María de Garate, llavors president del Partit Nacionalista Basc, basant-se en la melodia d'«Atzo Bilbon nengoen» (Ahir era a Bilbao), una cançó tradicional alabesa. La lletra va ser modificada durant la guerra civil espanyola per Alejandro Lizaso Eizmendi que li va afegir l'estrofa final per a donar-li un aire més triomfant i combatiu.

Durant la guerra civil i el període de dictadura franquista va adquirir estatus d'himne del País Basc, encara que el govern Basc de 1936 havia designat la melodia d'Eusko Abendaren Ereserkia com a tal. El 1983, quan es van instituir la bandera i himne oficial de la comunitat autònoma del País Basc l'Eusko Gudariak va ser una de les melodies que es va proposar per realitzar aquesta funció (les altres eren Gernikako arbola i l'Eusko Abendaren Ereserkia (melodia del Gora ta gora) que finalment va ser l'escollit). De totes maneres l'Eusko gudariak alguns sectors de la societat basca, particularment els vinculats a l'esquerra abertzale, la continuen considerant com a himne basc i s'usa d'aquesta manera en els seus actes.

La cançó ha estat publicada en discos per cors i grups com Pantxoa eta Peio o únicament amb la seva música, com és el cas de l'edició de cançons de la república i de la guerra, com el títol publicat el 1982 pel PSOE La Internacional.

Incidents de Guernica

[modifica]

El 5 de febrer de 1981, un grup de més de treinta representants electes d'Herri Batasuna va cantar l'«Eusko Gudariak» durant la visita del Rei Joan Carles I a la Casa de Juntes de Guernica, en el que fou el seu primer viatge oficial al País Basc des que va ser coronat. Quan el Rei estava realitzant el seu discurs, els diputats abertzales el van interrompre cantant, amb el puny enlaire, l'«Eusko Gudariak». La resta de diputats va intentar fer-los callar amb aplaudiments cap al monarca[1] fins que foren desallotjats per l'Ertzaintza.

Lletra

[modifica]
« (basc) 

Eusko Gudariak gara
Euskadi askatzeko,
gerturik daukagu odola
bere aldez emateko. (bis)

Irrintzi bat entzunda
mendi tontorrean,
goazen gudari danok
Ikurriñan atzean. (bis)

Faxistak datoz eta
Euskadira sartzen.
goazen gudari danok
geure aberria zaintzen.

Gure aberri laztanak
dei egin dausku-ta
goazen gudari danok
izkiluak hartuta.

Arratiarren borroka
izan da Intxortan
Mola ta erreketek
gelditu dira bertan.

Ikurriña goi-goian
daukagu zabalik
ez da iñor munduan
eratsiko dabenik.

Nahiz ta etorri Mola
ta mila rekete,
ezta iñor sartuko
bizirik garen arte.

Agur Intxorta maite
gomutagarria
Arratiar mutilen
garaitza tokia.

Ezta iñor sartuko
ez Euskal Herrian
eusko gudariren bat
zutik dagon artian.

(català) 

Som soldats bascos
per alliberar Euskadi,
Estem disposats a vessar
la nostra sang per ella. (bis)

S'escolta un irrintzi
des del cim,
Anem-hi tots els soldats
darrere de la Ikurriña! (bis)

Ja venen els feixistes
entrant a Euskadi
Anem-hi tots els soldats,
cuidant la nostra pàtria!

Que la nostra pàtria estimada
ens ha cridat,
anem-hi tots els soldats
agafant les armes.

La lluita dels d'Arràtia
ha sigut a Intxorta,
Mola i els requetès
s'hi han quedat.

Tenim la Ikurriña
oberta ben a dalt,
no hi ha ningú al món
que la hi pugui treure.

Tot i que vinguin en Mola
i milers de requetès,
no hi entrarà ningú
mentre seguim vius.

Adeu, estimada i per sempre
recordada Intxorta.
Lloc de la victòria
dels nois d'Arràtia.

No entrarà ningú,
no a Euskal Herria
mentre algun soldat
basc segueixi dempeus.

»

Notes i referències

[modifica]
  1. Sverlo, Patricia. Un rey golpe a golpe. Arakatzen, 2000, p. 176-179. ISBN 84-95659-10-7.